3 junio, 2015

Miquel Vallmitjana – Crítiques a la producció d’aliments transgènics

> Tornar a la pàgina principal del projecte
> Volver a la página principal del proyecto

 

En el marc del projecte “Transversalitzem la Sobirania Alimentària a la UAB”, presentem el segon contingut online amb participació oberta a tothom.
Miquel Vallmitjana Soler, membre del col·lectiu Som Lo Que Sembrem i doctor en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ens fa una introducció a algunes de les crítiques més rellevants a la utilització de tecnologies de modificació genètica en l’agricultura.

En el marco del proyecto “Transversalicemos la Soberanía Alimentaria en la UAB”, presentamos el segundo contenido online con participación abierta a todas.
Miquel Vallmitjana Soler, miembro del colectivo Som Lo Que Sembrem y doctor en Biotecnología por la Universitat Autònoma de Barcelona, nos hace una introducción a algunas de las críticas más relevantes a la utilización de tecnologías de modificación genética en la agricultura. 

 

 

Us convidem a tenir un xat amb ell. Podeu escriure els vostres comentaris, preguntes i dubtes fins al 19 de juny i el Miquel us contestarà.

Os invitamos a tener un chat con él. Podéis escribir vuestros comentarios, preguntas y dudas hasta el 19 de junio y Miquel os respondrá.

 

  1. Deja un comentario

    Francesc
    6 junio, 2015

    Hola Miquel! Com estàs? Com va quedar el tema de la ILP sobre la prohibició de transgènics a Catalunya? Vaig veure que l’altre dia es convocava una manifestació contra Monsanto a Barcelona. Per quins motius? En quin punt està la lluita contra els transgènics a Catalunya?

  2. Deja un comentario

    Miquel Vallmitjana
    7 junio, 2015

    Hola Francesc, la proposta de llei que Som lo que Sembrem va portar al Parlament de Catalunya va tenir un únic dia de sessió. En aquell dia, 3 de juny de 2009, es va votar una esmena a la totalitat per la retirada de la proposta de llei. Van votar favorablement a l’esmena a la totalitat CiU, PSC-CC i PPC, i per tant la proposta de llei va ser retirada de la mesa del Parlament.
    El resultat d’aquesta retirada és sobretot, que no van haver-hi compareixences al Parlament on es pogués explicar per part d’experts els motius pels quals es recomanava aquesta llei -també que es poguessin contrastar arguments enfront dels que consideren que aquesta tecnologia té futur, però aquesta opció no els interessava suficient respecte al fet que sortissin a la llum arguments contraris-.
    La majoria d’aquests tres partits s’ha anat reduint en les següents eleccions però encara tenen majoria al Parlament. Potser després del 27-S sigui més probable que s’aprovi una llei per declarar Catalunya regió sense agricultura transgènica o per ampliar l’etiquetatge dels aliments transgènics a la carn, la llet i els ous dels animals alimentats amb pinsos amb transgènics.
    I de fet el Parlament està actualment actiu en aquest tema. Per una banda s’ha creat una subcomissió d’estudi dels transgènics on estan convidant a diferents actors en l’àmbit de l’agricultura (poso l’enllaç a la primera sessió (25/02) que s’ha publicat al web del CanalParlament: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7405440&p_cp3=7405722 però no he trobat si s’han fet més sessions).
    I per altra banda s’ha publicat un decret on s’intenta ordenar en un únic text els aspectes competencials respecte als organismes modificats genèticament -Decret 152/2003, de 23 de juny, pel qual s’estableix el règim jurídic per a les actuacions d’utilització confinada i d’alliberament voluntari d’organismes vegetals genèticament modificats a Catalunya (http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6862/1422193.pdf)-. Aquest decret inclou també els OGM usats en investigació bàsica, i al meu parer quasi no introdueixen cap canvi normatiu.

  3. Deja un comentario

    Miquel Vallmitjana
    7 junio, 2015

    Pel que fa a la concentració contra Monsanto del dia 23 de maig, és una activitat que es realitza a l’àmbit mundial, ja que aquesta empresa és un símbol de l’imperialisme vinculat a l’alimentació. Corrupció, molt de poder, patents sobre la vida, sonen quan es parla d’aquesta empresa. Les concentracions a Catalunya s’organitzen de manera espontània i s’intenta donar una certa credibilitat convidant als principals actors de la lluita contra els transgènics. Enguany ha pres el protagonisme el col·lectiu Males Herbes dels treballadors de parcs i jardins de l’ajuntament de Barcelona (http://malesherbes.blogspot.com.es/), que ha activat a la ciutat la campanya contra els herbicides -sobretot els basats en glifosat- que va portar Som lo que Sembrem a Catalunya (https://sembremvalles.wordpress.com/campanya-2012-de-slqs-contra-lus-dherbicides-amb-glifosat/).

  4. Deja un comentario

    Marina
    16 junio, 2015

    Hola Miquel, fa poc vaig llegir al diari que Espanya es quedava sola amb la producció de transgènics a Europa després de què França hagi prohibit el cultiu de blat de moro transgènic. Com és possible??? Hi ha interessos a Espanya que no estàn a la resta d’Europa? La pressió social de la pagesia i/o de la ciutadania contra els transgènics ha estat menor? Què podem fer???

  5. Deja un comentario

    Lluís
    17 junio, 2015

    Hola,
    És molt aclaridora la distinció que fas entre ‘sobirania alimentària’ i ‘autarquia alimentària’, ja que moltes vegades es presenten com a sinònims, quan evidentment no ho són. Entenc que la sobirania alimentària prioritzaria la producció agrària local, però l’agricultura catalana ja no compta amb gaires pagesos, i els pocs que queden es dediquen principalment a produir per a l’exportació.

    Per avançar cap a la ‘sobirania alimentària’, es pot fer amb unes poques grans empreses agràries? O és necessari que hi torni a haver una població activa agrària més nombrosa? Què és millor? Què és més factible?

  6. Deja un comentario

    Laura
    17 junio, 2015

    Hola Miquel,

    En el camp de la investigació en l’últim any han sortit diversos articles en els que es defensava la seguretat i idoneïtat dels transgènics, que han rebut poca resposta per part dels investigadors que no estan a favor d’aquesta tecnologia. Tenint en compte que la investigació sobre transgénics està finançada, moltes vegades, per fons i companyies privades i que, en molts casos, els autors declaren en l’article que tenen “competing interests” com creus que es pot fer front des de la investigació als transgènics? O bé no té cap sentit i s’ha d’aconseguir que l’opinió pública els rebutgi en massa?

  7. Deja un comentario

    Miquel Vallmitjana
    18 junio, 2015

    Hola Marina,
    A Europa hi ha molts països que han prohibit (aplicant la única manera amb la qual els permetia prohibir-lo que és la clàusula de salvaguarda aprovada des del govern de cada país) el panís transgènic del tipus Mon810 que és de moment l’únic permès de plantar-se a Europa. Espanya és un dels pocs que no l’ha prohibit, però no l’únic.
    Les persones que defensen els transgènics a l’agricultura els he sentit dir que s’ha prohibit a d’altres països perquè no el necessiten, és a dir, perquè no tenen la plaga del barrinador per al qual aquesta varietat transgènica és resistent. Però està clar que la pressió social per a prohibir aquest transgènic no ha estat la mateixa aquí que als països on s’ha prohibit. Sovint em pregunten perquè hi ha aquesta diferència de sensibilitat, i crec que els mitjans de comunicació de masses que tenim a Espanya són en part responsables de la societat que tenim. Si vols desenvolupo més aquest tema, que s’escapa una mica del motiu del chat.
    A la pregunta sobre què podem fer, la resposta és en la mesura del teu temps i ganes posa un granet de sorra. Hi ha moviments socials que estan treballant aquest tema (Som lo que Sembrem, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, altres ONGd), sempre és millor recolzar lluites existents que no pas començar-ne una de nova. I recolzar pot estar en molts nivells, des de donar el teu correu per a que la seva base de dades augmenti i així guanyar pes social, fins a unint-te tot oferint part del teu temps.
    Amb els canvis polítics que hi ha hagut als municipis i a les autonomies, i els que potser hi haurà al gobern espanyol, potser es facilita un canvi legislatiu més restrictiu per aquesta tecnologia aplicada al camp i més favorable a la difusió de les problemàtiques associades. També es pot participar en facilitar aquesta transició política.

  8. Deja un comentario

    Miquel Vallmitjana
    18 junio, 2015

    Hola Lluís,
    efectivament, la Sobirania Alimentària prioritza la producció agrària local i no és contrària a la comercialització d’aliments entre territoris. Val a dir que es demana que el comerç d’aliments respecti la Sobirania Alimentària dels territoris; els països que ens venen aliments, ho han decidit lliurement sense condicionants imposats? Les Organitzacions No Governamentals pel Desenvolupament que promouen el comerç just practiquen així la Sobirania Alimentària.
    Actualment, de fet, a nivell d’alimentació i de producció agrària, estem en una situació on importem i exportem una quantitat similar d’aliments. Un dels principals problemes que observo és que les importacions relacionades amb la nostra ramaderia tenen un pes molt important i per tant caldria replantejar-se el nostre model de ramaderia intensiva separada de l’alimentació d’aquests animals.
    Un exemple del que vull exposar està plantejat a aquest informe de Pep Tuson, «L’autoproveïment
    d’aliments a Catalunya» (http://www.agroterritori.org/web2/wp-content/uploads/2014/10/sobirania_alimentaria_Pep_Tuson_era.pdf ).
    Pel que fa a «com avancem», és cert que la pagesia actualment representa un percentatge molt petit de la població activa, i crec que això s’hauria de replantejar i promoure l’augment en nombre de la pagesia. Sobretot ho proposo pensant en la constatació de l’abandonament de moltes terres agrícoles i forestals, però també es pot pensar en pràctiques agrícoles amb més treball humà substituint a productes químics -estic pensant en herbicides-.
    Com fer per animar a les persones a dedicar-se a aquesta mena d’activitat? Oferint una bona qualitat de vida, i per tant dignificant el seu treball. Augmentar el preu del producte que surt del camp és una bona manera de fer-ho -però això no significa augmentar el preu del producte que arriba a les nostres llars!-.
    Parles de «poques grans empreses», tens alguns noms al cap? Crec que a Catalunya la pagesia no està en mans de poques grans empreses. Però el processat i la distribució d’aquests aliments ja comença a patir una certa concentració empresarial.
    De fet, el principal problema d’aquesta concentració empresarial és que actuïn en contra dels interessos socials (pagesia i persones consumidores). Per tant el que caldria demanar és més democràcia -participació social- en aquests processos. Us proposo un documental que analitza les empreses com si fossin psicòpates: «La corporació» ( https://en.wikipedia.org/wiki/The_Corporation_%28film%29 ). De nou estic obrint un altre tema però el documental tracta aspectes relacionats amb l’alimentació.

  9. Deja un comentario

    Miquel Vallmitjana
    18 junio, 2015

    Hola Laura,
    No crec que s’hagi publicat cap article científic que defensi la idoneïtat dels transgènics, així en genèric. No tindria cap mena de base científica. Aquesta tecnologia aplicada a l’agricultura i l’alimentació s’ha d’analitzar cas per cas, i per tant, el que esperaria és diferents articles que si s’escau, plantegis la idoneïtat i seguretat de cada un dels transgènics que s’han pogut desenvolupar.
    Aquest anàlisi cas per cas, es reconeix, fins i tot per part dels partidaris d’aquesta tecnologia, com a molt car. Es parla de xifres de 15 milions d’euros per cada transgènic.; i això tenint en compte que el resultat d’aquests treballs són decebedors segons alguns científics que han analitzat els treballs (per exemple podeu veure la crítica que va fer el Dr Spök a Barcelona en el marc d’una jornada organitzada per Som lo que Sembrem – https://sembremvalles.files.wordpress.com/2012/04/spoek-barcelona.pdf – ). Segurament el resultat decebedor ve donat pel fet que aquests treballs són realitzats per les mateixes empreses que el desenvolupen -i pel fet que l’organisme europeu que analitza els treballs rep la pressió de la Comissió Europea per a la seva aprovació ( http://www.tierra.org/spip/spip.php?article564 )-.
    El debat entre científics és molt constructiu -o ho hauria de ser-. Reconec que la participació dels interessos econòmics en aquests debats genera interferències indesitjables. L’intent de censura de l’article del grup del Séralini ha estat una de les accions més lletges que he vist en aquests temps.
    Pel que fa al que hauria d’opinar la ciutadania, jo penso que les decisions s’han de prendre amb suficient coneixement relacionat amb el que es tracti en cada moment. També soc conscient que la ciutadania no té temps de tenir suficients coneixements sobre tot el que ens demana una presa de decisions. Per això el paper de les institucions públiques és important. Ja sigui perquè proposa la informació per a tenir un posicionament correcte, ja sigui perquè en base d’un anàlisi correcte ha pres una decisió i fa el possible per a transmetre la conclusió i el seu perquè. Per exemple, en el cas de la lluita contra el canvi climàtic, les institucions públiques han pres ja una conclusió -la causa antròpica d’aquest, i estan treballant per conscienciar la societat del problema-…
    En el cas dels transgènics, crec que les institucions públiques no estan fent la seva feina. Més aviat fugen del tema tot el que poden per evitar el desgast públic que els pugui representar. Aleshores les associacions de defensa del medi ambient i de la salut que en fan campanya passen a ser els principals actors que passen informació a la ciutadania i aquesta ha de decidir, no en base a coneixements -ja que el tema és massa complexe-, sinó en base a la confiança que li suposen aquestes entitats. Val a dir que la confiança es guanya pel global del model que s’està proposant. Les entitats que defensin els transgènics però que alhora promouen una societat de la competència i de les desigualtats, es guanyaran la confiança de les persones que vulguin aquesta mena de societat.

  10. Deja un comentario

    Universidades de la Tierra
    28 junio, 2015

    Aquest xat ja s’ha tancat. Us agraim la vostra participació, així com les respostes d’en Miquel Vallmitjana.
    Podeu seguir l’estat del projecte a [http://universidadesdelatierra.org/uab/].

    Aquest chat ya ha sido cerrado. Os agradecemos vuestra participación, así como las respuestas de Miquel Vallmitjana.
    Podéis seguir el estado del proyecto en [http://universidadesdelatierra.org/uab/].

Publicado en: Proyecto ARAG

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies